Boixos Nois, febrer 2007.

Boixos Nois també proclama la famosa tolerància cero davant de qualsevol excés d´ autoritat al Camp Nou. L’últim exemple, va ser l’actuació dels Mossos que van amenaçar amb carregar a la graderia si els càntics de 100 socis i sòcies continuaven incomodant al cacic major del club. Si el tema ja és greu com a socis que som, més fort és que les forces de seguretat actuïn d’una manera tan parcial. Amb això, no només actuen injustificadament més enllà del seu paper, sinó que posen en perill la seguretat dels barcelonistes que tenen una localitat a Gol Nord.

El privilegi de no ser criticat a un camp de futbol, no el té ni el mateix Rei d´Espanya a les finals de Copa. Una altra cosa és que s’estigui en desacord o no, o que és tracti d’un acte més o menys vulgar. Però el que és evident, és que Laporta és l’únic president que utilitza la policia per aturar les veus de part dels socis del club. I si la posició de Laporta es censurable, molt més ho és l’actitud dels Mossos per obeir les seves ordres. Això només és imaginable dintre d’un cos de policia inexpert que sembla no tenir clar que el seu paper no és la resolució de conflictes interns dintre d’una organització, sinó el compliment de les lleis.

És normal que aquells que tenen el poder s’esforcin tots aquests anys per presentar com a criminal una oposició informal, però legítima. El problema es quan amb tot això es formen divisions especials d’us de violència, i de propaganda mediàtica que afavoreix aquest fet. La resistència de Boixos Nois contra aquesta nova modalitat de coacció és tan legal, com justa. Per tot això, tot i que no esperem ni desitgem la cavallerositat dels que ens van proclamar els seus enemics amb terceres intencions, sí que ens comprometem a no quedar neutrals davant del retallament continu del nostre dret a ser socis del FCBarcelona.

BOIXOS NOIS.