Editorial Full informatiu 22-Maig. Barça-Vilareal

Aquest any sí! El Futbol Club Barcelona ha guanyat la Lliga. Això vol dir companys, que s´ acaba la temporada. Una temporada que ha sigut una mena de transició per a Boixos però on hem aconseguit moltes coses. Hem estat presents a gairebé tot arreu on ha jugat el primer equip de futbol, la manifestació de 350 persones pels nostres drets de socis va ser tot un èxit, hem engegat nou material, la nostra veu arriba cada cop a més persones, i el que és més important, el grup d´ amics que ens veiem partit rera partit continuem amb la moral ben alta i amb moltes ganes de seguir treballant per tots vosaltres.
Tot i la discriminació, la injustícia i el handicap que hem comentat moltes vegades de la porta 88, la directiva no ha acabat amb el propòsit d´ acabar amb nosaltres. La propera temporada fem 25 anys d´ existència i tenim preparats una sèrie d´ actes, com ara, campionats de futbol, concerts de música, conferència entorn futbol i joventut, etc. Us mantindrem degudament informats i us volem convidar a enviar qualsevol iniciativa respecte el nostre vint-i-cinquè aniversari.
Aquest és el full informatiu dels Boixos Nois, no un pamflet en contra de la directiva actual. Com sabeu els passats números són plens de notícies del Barcelona, tant de la seva història com el seu present, així com també d´ informació sobre la nostra penya i el món barcelonista. Però cal dir que en aquest cinquè full de la temporada ens ha sortit un Full molt crític i molt centrat en una persona. El cert és que no hem pogut quedar al marge de veure no com ja volen fer-nos desaparèixer, sinó com es vol esborrar el passat del Barça, tal i com la mal anomenada revolució cultural xinesa va tractar d´ esborrar el passat d´ aquell país.
Per cert, quan ens vam assabentar que la directiva tractava amb un aparell repressiu de la República Popular de la Xina, aleshores, molts dels nostres dubtes es van resoldre. Vam entendre l´ arrel del conflicte que la directiva va iniciar amb nosaltres i el tipus de persones que hi ha més enllà de l´ americana i la corbata a la llotja del Camp Nou.

Avui un refregit a l´ Avui

Just el 13 de maig, el diari Avui, influenciat per la directiva, treu una noticia referent a un cas de fa més d´ un any i fa una interpretació suposem que totalment parcial d´ un cas aliè al grup Boixos Nois. Just un dia abans de guanyar la Lliga apareix la capçalera a les seves planes “lluita contra els violents”, quina casualitat. TV3 no es pot quedar enrera i treu la imatge del nostre grup al camp per comentar la noticia. QUAN NO TÉ RES A VEURE UNA COSA AMB L´ ALTRE. Això és un exercici més de manipulació per posar un paraigües a en Laporta aquest cap de setmana, no sigui que la gent cometi el “delicte” de discrepar amb ell en públic. S´ ha parlat aquests dies de la possibilitat que la gent increpi lliurement a Laporta i aquests senyors utilitzen la premsa per desprestigiar-nos i tractar-nos com un grup marginal. Tenen por a la veu del soci, i volen criminalitzar qualsevol dissidència a les seves idees, per tal de salvaguardar la vergonya del president aquest cap de setmana. Això és un clar exemple de com part de la premsa amb el seu servilisme abraça el poder tot i que sigui amb refregits informatius. Qui ha bellugat els fils per treure una noticia desfasada en el temps el cap de setmana de la Lliga?

PROU MANIPULACIÓ - EN COMPTES DE TREURE REFREGITS INFORMATIUS QUE INVESTIGUIN LES IRREGULARITATS DE LA PORTA 88 DEL CAMP NOU.

El Barça signa amb el govern xinès

Xina és molt probablement un dels països on menys cura es té dels drets humans de les persones. El govern xinès és una de les dictadures més intransigents al món i són nombrosos els exemples de violacions del dret d´ expressió, associació i assemblea, religió i creença i repressions a les minories del Tibet i Xinjiang.

El govern xinès controla completament tots els mitjans de premsa del país. Fins i tot envia cartes a tots els intel•lectuals del país amenaçant-los que en cas de crítica de la corrupció del país, dels disturbis a la zona rural o de la falta de llibertat de premsa, es concorre en un delit criminal. D´ aquesta manera les autoritats xineses tenen tancades a persones per “difondre secrets d´ estat” d´ aquest tipus.

Un d´ aquests secrets d´ estat i potser l´ exemple més esgarrifós com també malauradament oblidat, són els fets de 1989 a la Plaça Tiananmen de Pequin. Estudiants de tota la ciutat es van reunir per reclamar llibertat d´ expressió i obertura política del règim comunista. El govern xinès va reaccionar amb l´ enviament de l´ exercit per acabar amb la protesta el 4 de Juny de 1989. Informadors estrangers que van ser testimonis dels fets van calcular la xifra en un primer moment en un miler de morts, però anys després investigacions fetes per la Creu Roja donen una xifra superior als tres mils morts. A l´ actualitat encara hi ha estudiants empresonats per aquests fets i famílies de persones reconegudes a la plaça per la policia xinesa van ser intimidades per diversos mitjans coercitius.

La Xina és un país que imposa els conflictes de veïns fronterers amb la més absoluta bel•ligerància. El 1959 després d´ una manifestació que reclamava la independència del Tibet van ser assassinades 87000 persones. El Dalai Lama va haver de fugir i instaurar el seu govern provisional a l´ exili, mentre que al Tibet es cremava i s´ esborrava del mapa qualsevol rastre de monestirs i temples budistes. Quan el Dalai Lama va guanyar el premi Nobel de la pau, el govern xinès va insultar-lo públicament a ell i als encarregats d´ atorgar el premi continuant la repressió fins els nostres dies. A una altre regió, la de Xinjiang, els actes de repressió i tortures als seguidors d´ una religió també són habituals, tot i que es tracta en aquest cas de musulmans. Cada any són detinguts milers de persones per “activitats religioses prohibides”, essent alguns d´ aquests practicants executats.

Xina és el país al món on més s´ aplica la pena de mort. Aquestes penes s´ executen després de judicis ràpids on l´ accés lliure a advocats és limitat i on és legal obtenir confessions per mitjà de la tortura. Es té noticia que les execucions anyals oscil•len en uns 3000 morts. Tot i que a l´ any es signen unes 15000 sentencies a mort, la diferència són gent que es podreix a la presó mentre esperen la seva execució per delictes com per exemple “disturbis públics al carrer”.

Per al govern que ha signat un contracte amb el FC Barcelona, la vida d´ una nena val menys que la de molts gos i gosses d´ altres cultures. Es calcula que a la Xina han desaparegut unes 31 milions de nenes poc després del seu naixement, moltes vegades amb el vist i blau del govern. A la Xina, una parella per tenir el fill/a al que tenen dret des d´ una llei de 1979, s´ ha de tenir una llicència del govern i en cas de tenir una noia és un problema ja que rendeix menys que un noi. Un handicap que es paga amb la mort per abandonament en molts casos.

El FC Barcelona serà potser el club millor pagat per portar publicitat a la samarreta. Però amb diners que pesen com una llosa aconseguits per un govern criminal mitjançant xineses/os explotats, torturats i assassinats. Reconec que és gairebé impossible viure comprovant el codi ètic de cada producte que ens envolta, però és evident que aquest tracte sense intermediaris amb una de les pitjors tiranies que mai ha hagut a la terra és un clar exercici d´ irresponsabilitat que va en contra de l´ esperit centenari del barcelonisme.